Josep Maria de Anzizu Furest

Josep Maria de Anzizu Furest (Barcelona, 1933)
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i diplomat per la Harvard Business School, professor de vocació, consultor i conseller, CEO i empresari.

Biografia

Josep Maria de Anzizu Furest va néixer a Barcelona el primer de maig de 1933. Va ser el primer dels deu fills de Josep Ignasi de Anzizu Borrell i Àngels Furest Claramunt i està casat amb Terry Roberts, natural de Brattleboro, Vermont. EUA.

Els Anzizu o Antzizu eren d’Andoain i Hernani i a finals del segle XIX un dels seus familiars –Juan José de Anzizu y Yarza– va ser farmacèutic de la Casa Reial a Madrid i en una visita a Tàrrega va conèixer Mercè Girona i Agrafell, germana del famós financer Manuel Girona, i arran del casament es va traslladar a Barcelona i va arribar a ser degà de la Facultat de Farmàcia. La seva neta Mercè va ser monja clarissa amb el nom de Sor Eulària, i va destacar com a poeta, historiadora i mecenes del monestir de Pedralbes.

Els Furest eren una família de Sant Pol de Mar i un dels seus membres, Modest Furest, va ser el fundador del Vichy Catalán.

Va cursar estudis de Batxillerat al col·legi de Sant Ignasi dels Jesuïtes i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. Durant els estius va assistir a cursos sobre dret, sociologia i economia a les Universitats de Strasbourg, Pisa, Cambridge, Sorbonne (College Européen des Sciences sociales et economiques), City of London College i el Center for International Affairs de la Universitat de Harvard. L’any 1973 va seguir el programa de Management Development a la Harvard Business School.

Durant el servei militar al campament de Castillejos li va explotar una granada de mà que li va causar diverses lesions, sobretot continus mals de cap, de les quals es va anar recuperant molt lentament i van limitar les seves activitats durant diversos anys. Va fer les pràctiques de Milícies Universitàries com a sergent a la Seu d’Urgell.

La pràctica de l’esport ha estat constant durant tota la seva vida. Als 14 anys va fundar el Club Esportiu Atlètic al poble de Castellterçol, que va arribar a tenir prop de cent socis que practicaven diferents esports com l’atletisme, futbol, bàsquet, ciclisme, ping-pong, etc. L’esport en què va destacar més va ser el futbol, on va arribar a jugar a la tercera divisió nacional amb els equips de la Seu d’Urgell i Gavà. Va entrenar equips juvenils dels Jesuïtes i del Club Esportiu Universitari. Al llarg de la seva vida ha estat inscrit com a practicant actiu en les federacions de futbol, tenis, vela, muntanya, esquí, golf i pitch and putt.

Menció especial mereix la seva contribució al desenvolupament del pitch and putt tant a Catalunya com a diferents països com Suïssa, Andorra, Xile i Xina. Va ser el primer president de la Federació Catalana i secretari general de la Federació Internacional d’aquest esport. L’any 2007 va ser nomenat com a millor president de les federacions catalanes.

Activitat professional

En acabar la carrera de Dret va fer uns anys de pràctiques en el despatx de Fernando Del Pozo y Querol i va donar classes com a ajudant de Dret Romà a la Universitat de Barcelona.

Juntament amb els economistes Joaquin Muns i Vicenç Oller va representar a Espanya la consultora The Economist Intelligence Unit, filial de la revista The Economist i a partir de 1965 es va incorporar a temps parcial a ESADE i va iniciar la seva activitat com assessor d’empreses en paral·lel a la docència i, més endavant, a la direcció de l’empresa familiar, Fincas Anzizu.

Entre els seus clients cal destacar empreses familiars catalanes com Xocolates Ollé, Difusora Internacional, Publicaciones Heres, Torres, etc. I multinacionals com Ciba-Geigy. En aquesta empresa es va haver de fer càrrec com a CEO d’Airwick, especialitzada en productes de consum, durant un període de tres anys.

Ha estat membre del consell de Difusora Internacional, Mútua de Propietaris, Nubiola, M Torres SA i Fincas Anzizu.

L’any 1975, al retorn d’un any als Estats Units, es va fer càrrec de la propietat i direcció de Fincas Anzizu, empresa fundada pel seu avi l’any 1904, al qual va succeir el seu fill Josep Ignasi.

Tenint en compte la realitat de l’empresa i del sector, va portar a terme durant els primers anys un  procés lent de “rejoveniment” del despatx del seu pare amb la selecció de joves professionals i la implantació de nous models de gestió conservant els valors característics de Fincas Anzizu: integritat, professionalitat, bona organització i respecte per les persones. Durant els anys noranta Fincas Anzizu va ser una de les empreses més importants i rendibles del sector d’administració de finques a Barcelona i va tenir diverses ofertes de compra per part de grups internacionals que volien implantar-se a Espanya. Finalment l’any 2000 el grup francès Caisse des Depôts va adquirir la majoria del capital de l’empresa, però uns anys després, arran d’un canvi d’estratègia a nivell europeu, va oferir la recompra a Josep Maria de Anzizu Furest i un grup reduït de col·laboradors, entre ells directius de l’empresa.

Des del moment que va finalitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, la docència a temps parcial ha estat una constant en la vida professional de Josep Maria de Anzizu Furest, com a professor o directiu.

En acabar la carrera va donar classes pràctiques com a ajudant de la càtedra de Dret Romà i, poc després, a la segona meitat dels anys cinquanta, va iniciar la seva relació amb ESADE, primerament com a secretari d’Actes de les reunions que van donar lloc a la creació de la Escola. Després d’un temps d’impartir algunes classes, l’any 1965 es va incorporar a temps parcial com a responsable dels Departaments de la Bossa de Treball, Consultoria i Relacions Internacionals. Poc després va ser nomenat Secretari General, el 1972, va ser el principal responsable de l’organització del I Congrés de l’EFMD (European Foundation for Management Development) que va significar un pas important en el procés d’internacionalització d’ESADE. Després d’un any als Estats Units l’any 1974 es va reincorporar a l’Escola, però dos anys després, per raó de discrepàncies amb la direcció, es va desvincular d’ESADE, tot i conservar col·laboracions esporàdiques.

Va ser aleshores quan va col·laborar amb altres entitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, EMI, etc.) fins que a finals dels anys setanta es va incorporar com a Professor Associat a IESE, escola amb la qual va estar vinculat durant deu anys. En aquesta institució va donar classes en el Departament de Política d’Empresa en els programes de Master i de Desenvolupament Directiu. A través de l’IESE va donar classes a l’IAE de Buenos Aires, IPADE de Mèxic i en el programa per a directius de la Universitat de Piura a Lima (Perú), així com també a la Universitat de Cúcuta (Colòmbia).

Al llarg dels anys ha tingut també una relació activa amb EADA. Primerament com a assessor de la direcció i posteriorment com a professor i membre del Patronat de la Fundació. A principis dels 2000 va fer donació a EADA del COS (Center for Organisational Studies), entitat que va fundar als inicis dels anys noranta i que durant uns quants anys va organitzar Round Tables biennals per tractar temes innovadors dins l’organització d’empreses a nivell internacional. Barcelona, Lovaina, Berlín, Varsòvia, Amsterdam, Castellterçol i Nantes va ser les seus d’aquestes reunions.

Cal també destacar la pertinença com a membre actiu de l’EFMD (European Foundatioon for Management Development) des de la fundació d’aquesta entitat i la seva relació amb la Universitat de Vic, de la qual va ser membre del Consell Assessor.

Mecenatge

Al marge de les seves activitats professionals, a principis dels anys noranta, va posar en marxa la Fundació Josep M. de Anzizu, que té com a principal objectiu la promoció i el manteniment del Castell de Castellterçol que va adquirir amb la seva esposa Terry Roberts l’any 1987. A partir d’aleshores i amb la col·laboració del Patronat de la Fundació i el suport de l’Ajuntament s’han anat fent obres de manteniment i restauració i s’han organitzat actes culturals de manera que s’ha aconseguit que sigui un “castell viu” en el qual es combinen els aspectes agrícoles, culturals i de lleure (turisme rural).

Àlbum d’imatges

 

Bibliografia de Josep Maria de Anzizu Furest (1964-2012)

  1. Extret del cèlebre Who’s Who in Europe. dictionnaire biographique des personnalités européennes contemporaines. Edition 1. Edward A. de Maeyer. Ed. de Fenix, Brussel·les, 1964-1965.
  2. Josep M. de Anzizu, Las funciones directivas. Barcelona: Editorial Labor, 1975.
  3. Josep M. de Anzizu i Chen Derong, «General Management in China: an emerging and complex tasck», article publicat dins Advances in Chinese industrial studies, volum 2, p. 55-68, JAI Press, 1991.
  4. Ramon Balasch, Fincas Anzizu 1904-2004, amb la col·laboració de Josep M. de Anzizu i Furest, pròleg del M. Hr. Sr. Pasqual Maragall i Mira, president de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Clipmèdia Edicions, 2004.
  5. Josep M.de Anzizu, Dirigir Empresas sostenibles. Lo que está y lo que no está en los textos. Barcelona, Gestión 2000, del grup Planeta-Agostini, 2008.
  6. 27 de juny de 2011, La Vanguardia va publicar «Fincas Anzizu torna a casa»
  7. Josep M. de Anzizu Furest, Arrels i sobretot ales, edició a cura de Ramon Balasch. Barcelona: Clipmèdia Edicions, 2012.