La Càbala i Espriu. Una poètica de la llum, de Rosa Delor

Rosa Delor i Muns (Barcelona, 1943) inaugurava el blog Quaderns de Lavínia sobre literatura, cinema i psicoanàlisi així: “Març de 2011. He deixat de creure en el paper. La literatura necessita activitat constant, participació. Germina la idea del blog que voldria que fos un estat permanent de gestació.” El 1975 havia reprès els estudis universitaris en uns apassionats anys que faran que conegui Salvador Espriu pels volts de 1980. Se n’enamora intel·lectualment. Sobre ell prepara la tesi amb el Dr. Joaquim Molas i es doctora en Filologia Catalana per la Universitat de  Barcelona. Publica Salvador Espriu o «el cercle obsessiu de les coses» (1989); La mort com a intercanvi simbòlic. B. Rossselló-Pòrcel i Salvador Espriu: diàleg intertextual (1989) i, finalment, la tesi Salvador Espriu: Els anys d’aprenentatge 1929-1943 (1993). Des de 1990 és membre del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar. Des de 1992 dirigeix l’edició crítica genètica de les seves Obres Completes. Anys d’aprenentatge, amb Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil que avui la coordinen. Entre les fites de Delor cal remarcar El doctor Rip, Israel, les notes inexhauribles d’El caminant i el mur i Final del laberint i aviat de Les cançons d’Ariadna. A tot arreu hi és present el fil de la Càbala. L’acompanyen nombrosos articles en revistes i ponències en congressos internacionals. I arriba al teatre de la mà de Teresa Vilardell i Fina Rius, amb espectacles sobre textos d’Espriu: Amor hermètic (2010) i Flames a la fosca (2013). A Espriu li haurien agradat, perquè el seu és un món de dones, un veritable gineceu amb algun mascle disfuncional pel mig.

Julia Mehls (Heidelberg, 1975) viu a Barcelona des del 1996 i estudia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Des de 2003 és fotògrafa independent i crea molts reportatges documentals, com Zeimbekiko (Grècia, 2001-2002), Saudade (Veneçuela, Brasil, 2004), Georgia (Tbilisi, Geòrgia, 2006), Sicília (2009-2010) i Mèxic (en curs). Un món subtil i latent se’ns obre en descobrir en els rastres inesborrables de cultures ancestrals una saviesa i una força mística que transmet la similitud de les necessitats i les emocions de l’humà. Un substrat profund que ens uneix a tots i que Julia Mehls cerca mitjançant la seva poètica personal, la fotografia, que esdevé, com en el cas d’Espriu, un recorregut espiritual i iniciàtic.

Ramon Balasch (Cornellà, 1950). És escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Clàssica per la UB (1969-1974). Es dóna a conèixer amb Remor de rems (Premi Amadeu Oller 1972), Rovell de mala plata (1973), Aigües d’enlloc (1973), Occit enyor (Premi Carles Riba 1974) i Alicates (Premi Nacional de la Crítica 1978). La versió de l’Obra poètica I, II i III de Salvador Espriu al castellà, en col·laboració amb Andrés Sánchez Robayna, obté el Premio Nacional de Traducción 1980. De la mà de Joan Brossa, intervé en Memòria personal d’Antoni Tàpies (1973). Va ser llavors que funda Llibres del Mall amb M. Mercè Marçal, Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol i el suport de Joan Brossa, Antoni Tàpies i Joan Miró. Durant aquesta aventura de quinze anys (1973-1988), Balasch dirigeix l’edició de més de quatre-cents llibres.