Ocnos i el parat esglai, de Salvador Espriu

Salvador Espriu
Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 1985.
Narrador, dramaturg, poeta i crític. Es dóna a conèixer amb El doctor Rip (1931), Laia (1932), Miratge a Citerea (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) i Letizia i altres proses (1937). Amb el final de la guerra sorgeix el dramaturg i el poeta amb Antígona (1939), Les cançons d’Ariadna (1934-1948; refet 1980), La primera història d’Esther (1948), i els cinc llibres Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1951), Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). Amb La pell de brau (1959) i Llibre de Sinera (1963), Espriu es revela com l’home capaç de repensar Sepharad en peu d’igualtat. Amb Ronda de mort a Sinera (1965), l’espectacle dirigit per Ricard Salvat, i amb el crit de “fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, Raimon canta Espriu, que esdevé un referent públic i moral. Espriu torna al primer pla amb Les roques i el mar, el blau (1981) i Per a la bona gent (1984) i deixa, inèdits i inacabats, Les ombres i Ocnos i el parat esglai, que ara es publica per primer cop.

Sergi Barnils
Bata, Guinea Equatorial, 1954.
Viu a Barcelona i treballa a Sant Cugat del Vallès. Amb exposicions individuals i col·lectives a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, Suïssa i sobretot Itàlia, on des del 1995 manté una constant activitat a través de la galeria Marcorossi arte contemporanea. Entre les últimes exposicions destaquen Barnils. El sojorn immutable, a cura de Martina Corgnati, al Palazzo Racani Arroni de Spoleto el 2002; Sergi Barnils. Aigua de vida, a cura de Vladek Cwalinski i Stefano Fugazza a Castell’Arquato, prop de Parma, el 2007; Sergi Barnils. A través del camí que mena cap a la llum, una doble exposició a la galeria Franca Pezzoli i al Museu de la Basílica a Clusone, prop de Bèrgam, el 2008; Barnils. Ciutat ideal, comissariada per Sandro Parmiggiani i Vladek Cwalinski, al Museo dei Palazzo Principi di Correggio, el 2009; i la gran retrospectiva Sergi Barnils. Envers la ciutat esplendent, a cura de Luca Beatrice, al Centre Cultural Unnim de Terrassa-Barcelona, el 2011.

Ramon Balasch
Cornellà, 1950.
És escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1969-1974).
Es dóna a conèixer amb Remor de rems (Premi Amadeu Oller 1972), Rovell de mala plata (1973), Aigües d’enlloc (1973), Occit enyor (Premi Carles Riba 1974) i Alicates (Premi Nacional de la Crítica 1978). La versió de l’Obra poètica I, II i III de Salvador Espriu al castellà, en col·laboració amb Andrés Sánchez Robayna, obté el Premio Nacional de Traducción 1980. De la mà de Joan Brossa, intervé en Memòria personal d’Antoni Tàpies (1973). Va ser llavors que funda Llibres del Mall amb M. Mercè Marçal, Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol i el suport de Joan Brossa, Antoni Tàpies i Joan Miró. Durant aquesta aventura de quinze anys (1973- 1988), Balasch dirigeix l’edició de més de quatre-cents llibres.

Mireia Mur
Molins de Rei, 1960.
És poeta, traductora i tècnica editorial. Treballa per a diverses institucions d’art de Barcelona. Vinculada al grup del Mall, va publicar A despit del rei (1982) i ha estat inclosa en diverses antologies. En l’àmbit literari ha traduït al castellà, entre d’altres, l’antologia Me hizo Joan Brossa (1985), amb Andrés Sánchez Robayna, i Las rocas y el mar, lo azul (Alianza Editorial 1986), de Salvador Espriu, i Ariel, de Sylvia Plath, al Català amb Montserrat Abelló. El 2007 obté el Premi Internacional Màrius Sampere amb Metis.