Francesc Surroca Puig (1903-1951), combatent per la República
50,00€
ISBN: 978-84-09-11462-7
Idioma: català
Any d’edició: 2019
Matèria: Biografia
Pàgines: 684 pàg
Enquadernació: cartoné
Inclou La felicitat entre reixes. Obra de teatre inèdita escrita al corredor de la mort
I el Consell de Guerra i condemna a mort. Única edició facsímil existent íntegra d’un Expedient Penal, fora de la del del president Lluís Companys, editada per la Generalitat de Catalunya l’octubre de 1999.
De Francesc Surroca i Puig, nascut el 1903 al carrer de les Ballesteries, en el cor de la Girona vella i monumental, se’ns explica la dimensió humana, professional i política. Un home que es formà com a comptable, treballà en institucions bancàries i a la Central Lletera, i que també participà en activitats agrícoles, que fou amic dels dirigents republicans Pere Cerezo i Miquel Santaló, i que participà en la llista d’Esquerra Republicana en les eleccions municipals de 1934. […]
[Durant la Guerra] Francesc Surroca fou membre de la Comissió de Banca i Borsa, del Comitè de Finances, de la Subdelegació d’Economia, d’organismes [com la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya], en els quals posà a prova la seva formació en matèria comptable i la capacitat de generar recursos per a la causa legal. Però, patriota abans que aprofitat, participà també en la lluita al front del Segre i fou capturat abans de finir el conflicte i internat en un dels molts camps de concentració dels vencedors. […]
A la Presó de Girona, el gener de 1940, hi havia més de 2.800 reclusos, entre penats, processats i detinguts, la majoria homes. […]
Però el Consell de Guerra no va fer cas ni del defensor ni del fiscal, i decidí de canviar la qualificació –delicte de rebel·lió– i condemnar Surroca amb el rigor màxim. Entre la reclusió perpètua i la pena de mort s’inclinà per la segona. […]
Francesc Surroca, des que fou sentenciat fins que arribà l’indult, va viure especialment aquesta derrota eterna durant els onze mesos que va estar pendent de la decisió superior. […]
En tot cas, l’indult aconseguit per Francesc Surroca va treure’l de la nevera i ell no va ser una unitat més per afegir a la relació dels passats per les armes de la presó gironina: tres-cents seixanta-nou el 1939, noranta-nou el 1940, deu el 1941, vint el 1942, dotze el 1943, tres el 1944 i una el 1945.
Surroca restà a la presó de Salt, on va saber fer bones amistats, fins al 1943. Refer la vida, tot seguit, i en la llibertat condicional, a Cervià de Ter i a Barcelona, no li va ser gens fàcil, i així s’explica el seu decés el 1951, a Monistrol de Montserrat. […]
Tot això és reflectit en aquest llibre i molt més, perquè la lletra i les imatges es complementen perfectament i no ens deixen indiferents. La reproducció facsimilar del procediment judicial és pràcticament única i esdevé un testimoniatge impagable per conèixer, pas a pas, els mecanismes repressius que conduïren tants ciutadans d’aquest país a situacions límit. A part de centrar la figura política, el comportament polític i les activitats professionals de Francesc Surroca, aquesta obra concebuda, planificada i elaborada conjuntament per Àngel Surroca Surroca i Ramon Balasch, documenta molt precisament, de manera propera i rigorosa, com a través d’una burocràcia armada i formal el règim franquista s’imposà a casa nostra per mitjà de la violència organitzada des de dalt i amb la participació dels de baix, «sense odi ni rancúnia», com deien ells.
JOSEP CLARA RESPLANDIS
Fragments del pròleg
Àngel Surroca Surroca (Girona, 1935) és un home fet a si mateix, un emprenedor que va ser el motor de l’expansió d’un grup excepcional de companyies que emergien d’una minúscula empresa, Derivados Forestales, nascuda a Sant Celoni el 1942, que Surroca va fer créixer a Barcelona, Sant Celoni, Almussafes, Tortosa, Cerdanyola i Utiel. Amb filials a Mèxic, França i el Japó. Amb fàbriques construïdes claus en mà a França, Egipte i Índia. Amb delegacions comercials potents al Regne Unit, Alemanya, la Xina, Jakarta i els EUA. En menys de trenta anys, es van convertir en autèntiques màquines creadores de riquesa. És més: les seves principals companyies han salvat un gran grup en plena crisi 2008-2018 i encara avui perduren a ple rendiment.
Aquest és el primer títol d’una aproximació a diferents etapes de la seva polifacètica vida, destinat a honorar la memòria del seu pare, Francesc Surroca Puig (1903-1951), un home clau el 1947 en la refundació de Derivados Forestales (1942-2006). I el seu fill Àngel, d’una manera increïble, sense ser-ne d’entrada ni accionista ni propietari, es va convertir en el cervell i el catalitzador del grup empresarial i en el director d’un prodigiós equip humà al llarg de cinquanta anys (1954-2006).
Ramon Balasch (Cornellà, 1950) és escriptor i periodista. Vinculat al món editorial (Llibres del Mall 1973-1988) i de la comunicació, ha editat més de 400 llibres. Autor d’Alicates (Premi Nacional de la Crítica 1978) i editor i traductor de l’Obra poètica completa de Salvador Espriu al castellà (Premio Nacional de Traducción 1980) i el llibre pòstum de Salvador Espriu Ocnos i el parat esglai (2013). Com a editor, ha col·laborat amb personalitats com Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Antonio Saura i Juan Goytisolo, entre d’altres. Des de Balasch Editor, s’especialitza a preservar la memòria de les persones i les organitzacions amb el propòsit de crear sinergies entre els diversos sectors científics, econòmics i culturals.
Josep Clara Respandis (Girona, 1949) és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Girona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. Estudia a l’Escola Normal de Girona, al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencia i doctora en Filosofia i Lletres, secció Història, els 1976 i 1982. Ha format part de la redacció de Presència i de la Revista de Girona. Ha investigat la història política i social del Sexenni Democràtic, la II República i el franquisme. Josep Clara és, sens dubte, l’especialista que ha estudiat més sumaríssims franquistes, dels quals destaca el seu mític Girona, 1939: quatre sentències de mort (2001). Més de cinquanta llibres, altres tants articles en revistes i capítols en obres col·lectives avalen el seu prestigi i deixen testimoni d’una excel·lència inclassificable.
Pàgines a tot color:
120 fotografies.
60 Reproduccions de documents, gràfics i retalls de diari.
18 Cartes de Francesc Surroca Puig i altres papers autògrafs.
2 Cartes de Carme Surroca Cases.
12 Dibuixos originals de Francesc Surroca Puig fets a la presó.
101 Pàgines de l’expedient penal 51104 i sumaríssim d’urgència 2144 en reproducció facsímil.
1 Retrat de Francesc Surroca del pintor rus Rod fet a la presó el 1943.
1 Aquarel·la de Santa Maria del Mar, d’Àngel Surroca Surroca, de 1948.
Dimensions: 17.5cm x 5.5cm x 24.5cm