Diario en tiempo de guerra, del P. Lluís Rodés Campderà, SJ.

100,00€

ISBN: 978-84-939572-8-5
Idioma: castellà
Any d’edició: 2015
Matèria: Biografia
Pàgines: 272 pàg (87 pàgines manuscrites i 74 fotografies)
Enquadernació: tapa dura

Introducció, edició i notes a cura del P. Luis Felipe Alberca Silva, SJ.

Transcripció i notes biogràfiques sobre el P. Rodés, sobre els seus interlocutors científics internacionals i selecció bibliogràfica, pel P. Lluís Victori i Companys, SJ.

Pròleg del P. Agustín Udías Vallina, SJ.

SKU: 01-003 Categoria: Etiqueta:

75 anys després de la seva mort apareix finalment l’edició facsímil del manuscrit inèdit del Diario en tiempo de guerra: 20 de julio de 1936-22 de octubre de 1938, del P. Lluís Rodés Campderà, SJ, director de l’Observatori de l’Ebre (1920-1939).

El P. Lluís Rodés, SJ, va ser un jesuïta d’un enorme prestigi internacional que es va mantenir fidel a la República, invariablement, tot i la pressió del seu entorn eclesiàstic. El govern de la República va expulsar el 1932 els jesuïtes d’Espanya. Home d’un gran carisma personal, va ser respectat pels diversos comitès revolucionaris que el van anar a cercar. Ell els desarmava dient que Jesús havia estat el primer revolucionari.

Homenatge a un cristià fidel a la República, que, en plena Guerra Civil, va denunciar sempre les atrocitats d’un i altre bàndol, que es van acarnissar en els seus familiars més estimats, companys sacerdots i amics. La mort del seu germà Leopold i de la seva filla Filomena en el bombardeig del 17 de març de 1938 a Barcelona i el saqueig de l’Observatori de l’Ebre el 15 abril 1938 van suposar per a ell dos cops irre

Lluís Rodés Campderà (Santa Coloma de Farners, Girona, 1881- Biniaraix, Mallorca, 1939) va ingressar a la Companyia de Jesús el 1897. Va estudiar Filosofia i després es va especialitzar en astronomia a Harvard i en Mount Wilson, Califòrnia. En 1920 va ser nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, que va modernitzar amb els seus estudis sobre Heliofísica, Meteorologia, Sismologia, Magnetisme i Electricitat.

Va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional i de societats astronòmiques d’Espanya, França, Alemanya i els Estats Units. Autor prolífic, va publicar més de seixanta obres i investigacions, entre
les que destaca la seva Harmonies del Firmament, conferència al Palau de la Música Catalana el 1920, i la seva obra cabdal El firmamento, el 1927 (i edició pòstuma el 1939), que va presentar per tota l’Amèrica llatina. Va resistir en el seu Observatori de l’Ebre l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya el 1932 i el 1936 es va mantenir fidel a la República en una lluita formidable explicada en el seu diari personal.

Després del desmantellament de l’Observatori al final de la guerra i, ja fora de circulació per ser un defensor de la Democràcia, va morir inesperadament el 1939 a Biniaraix (Mallorca).

Informació addicional

Pes 1700 kg
Dimensions 21,5 × 27,5 × 2,5 cm
Autors i col·laboradors

Lluís Rodés Campderà (Santa Coloma de Farners, Girona, 1881- Biniaraix, Mallorca, 1939) va ingressar a la Companyia de Jesús el 1897. Va estudiar Filosofia i després es va especialitzar en astronomia a Harvard i en Mount Wilson, Califòrnia. En 1920 va ser nomenat director de l'Observatori de l'Ebre, que va modernitzar amb els seus estudis sobre Heliofísica, Meteorologia, Sismologia, Magnetisme i Electricitat.

Va ser membre de la Unió Astronòmica Internacional i de societats astronòmiques d'Espanya, França, Alemanya i els Estats Units. Autor prolífic, va publicar més de seixanta obres i investigacions, entre
les que destaca la seva Harmonies del Firmament, conferència al Palau de la Música Catalana el 1920, i la seva obra cabdal El firmamento, el 1927 (i edició pòstuma el 1939), que va presentar per tota l'Amèrica llatina. Va resistir en el seu Observatori de l'Ebre l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya el 1932 i el 1936 es va mantenir fidel a la República en una lluita formidable explicada en el seu diari personal.

Després del desmantellament de l'Observatori al final de la guerra i, ja fora de circulació per ser un defensor de la Democràcia, va morir inesperadament el 1939 a Biniaraix (Mallorca).

Productes relacionats