portada-llum-sincrotro-transp
Reproduccio litogràfica Equip Crònica de Jordi JunyentObra Despòtic de Jordi JunyentObra Desertització de Jordi JunyentObra Arqueologia Domèstica de Jordi Junyent

Llums de Sincrotró, de Lluís Busquets i Grabulosa

22,0050,00

Idioma: català
Any d’edició: 2017
Matèria: Literatura
Pàgines: 340 pàg (16 pàgines amb il·lustracions de Jordi Junyent, més la coberta. 12 imatges a l’inici de cada capítol)
Obra de Lluís Busquets i Grabulosa,
Amb il·lustracions d’obra original de Jordi Junyent.

Esborrar
SKU: 01-006 Categoria:

Lluís Busquets i Grabulosa plasma el seu relat a Llums de sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d’un batxiller d’avui a partir d’un Treball de Recerca de final de batxillerat de l’adolescent Lluc Serrat, guiat per la seva tutora Estrella Coseriu, competent professora d’història de l’Institut. La tendríssima història d’amor entre Estrella Coseriu i Lluc Serrat representa el contrapunt emotiu de tota una investigació sobre la guerra (in)civil, que permet seguir la maduració del narrador. Dies d’amor, dies de ruptura.

Lluc Serrat utilitza els escrits del seu avi, Pau Serrat el Coix, que relata la mort del seu pare, Bartomeu Serrat, i la del metge Pere Sureda, tots dos fejocistes, assassinats per un escamot de milicians el 31 de juliol de 1936. El presumpte culpable és Joan Coll i Gelat, cap de les Milícies Antifeixistes, ara a Xile i típica figura de l’intel·lectual exiliat.

Utilitza també el “Dietari del viatge a Xile” dels fills dels dos executats, Climent Serrat i Hilari Sureda, on pretenien liquidar Joan Coll i Gelat. Climent Serrat també seguirà la pista de l’autor material de la mort dels fejocistes i del tret al peu de Pau Serrat el Coix, és a dir, Aurelio Fernández, exiliat a França, on lluita contra els maquis i esdevé heroi de la resistència francesa contra l’exèrcit alemany.

Lluc Serrat també utilitza les cartes del Mingo de cal Flequer, els testimonis de Filomena Serrat i el Ramon de cal Flequer, parella de fet, responsable, en l’intent de pendre’s la justícia per la seva mà, de la mort d’Aurelito, el fill petit d’Aurelio Fernández.

En aquesta investigació, en Lluc es troba finalment amb el net de l’esmentat milicià, Aurélien Fernández, investigador del CNRS francès, professor de física de partícules de la UAB i un dels experts triats per posar en marxa el Sincrotró Alba. Els fils que apareixen i desapareixen de l’exili a França, així com la crucial visita al Sincrotró Alba, permeten la coneixença entre Elisabeth Fernández i Lluc Serrat: els dos besnets repassaran les trajectòries dels besavis i transitaran per marcs mentals diversos d’un Vel de Maia cada vegada més revelador de les responsabilitats de cada protagonista. La imatge del Sincrotró Alba, en les seves diferents línies de llum, significa l’obertura de multitud de camins en el futur del jove protagonista i fonamenta el somni de l’esperança que es vol guanyar.

Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947), escriptor, professor i periodista, començà a la premsa amb entrevistes a literats catalans: Plomes catalanes contemporànies (1980), amb pròleg d’Espriu, i Plomes catalanes d’avui (1982), amb pròleg de Vinyoli. Com a narrador publica (Qu)eixalades, amb pròleg de Calders (1982), Assassinat al Pati dels Tarongers I altres contes polítics (1995), amb pròleg de Perucho. I tot seguit les novel·les El llimerol/ Papers d’un ionqui (1984) i Carn robada al paradís amb pròleg de Benguerel (1988). Escriu per a infants i novel·les per a joves: Elda i el cavall de l’Emperador (1986), Plantar cara (1996), l’adaptació de Canigó de Jacint Verdaguer (1984) i Canigó. Llegenda pirenaica de la reconquesta (2002). Publica assaig: Última notícia de Jesús el Natzarè (2006), Els Evangelis secrets de Maria i de la Magdalena (2009), entre d’altres. Darrerament ha publicat Llull/Verdaguer/Xirinacs. Amic i amat. Tres homes de Déu en diàleg (2016) i la magna biografia Xirinacs: el profetisme radical i noviolent (2017), a més d’un lacerant Déu, el mal i el meu càncer (2017). I, en el camp de la novel·la, El Testament de Moisès (2007), Albada a Lisboa (2011), La mirada de l’auriga (2014) i ara Llums de sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d’un batxiller d’avui (2017).

Jordi Junyent (Sabadell 1946) ha realitzat per a Llums de sincrotró un conjunt d’obres que subratllen l’essència dels protagonistes davant el vertigen de cada història personal. A més, és un artista que només treballa amb materials reciclats i, en un tiratge especial amb tapa dura, ens ofereix una reproducció litogràfica de l’obra Equip Crònica, on integra restes recollides no fa gaires anys del front de l’Ebre.

Informació addicional

Pes - kg
Dimensions 17 x 24 cm
Tipus edició

Edició d’art, Edició rústica

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigues el primer a opinar “Llums de Sincrotró, de Lluís Busquets i Grabulosa”

L'adreça electrònica no es publicarà